La Inspección de Trabajo y Seguridad Social ha informado de los primeros resultados relacionados con la entrada en vigor de la obligación del registro de la jornada.

Entre mayo y octubre, la Inspección de Trabajo y Seguridad Social ha finalizado 5.363 expedientes relacionados con el registro de jornada y el tiempo de trabajo, un 3,9% más que en el semestre inmediatamente anterior (noviembre 2018 a abril 2019). En estos expedientes, se han constatado 980 infracciones, un 9,8% más que en los seis meses anteriores, lo que supone que se han detectado infracciones en materia de tiempo de trabajo en el 18,3% de las empresas inspeccionadas. En 2020 el Organismo Estatal Inspección de Trabajo y Seguridad Social tiene previsto poner en marcha, en coordinación con las Comunidades Autónomas, una campaña específica sobre control del registro de jornada.

Una sentencia reconoce el derecho de una constructora al cobro de intereses de demora por el retraso en el pago de certificaciones de obra después de la liquidación del contrato

El Supremo tiene pendiente otro caso similar con lo que, si vuelve a fallar lo mismo en los próximos meses, sentará jurisprudencia. Esta sentencia anula la del TSJ de Extremadura que entendió que la reclamación de tales intereses había sido extemporánea, pues se presentó con posterioridad a la liquidación del contrato, sin que dicha empresa hubiese opuesto ninguna objeción o reserva a dicha liquidación. La Administración no discutió la demora ni la cuantificación de los intereses reclamados.

El carsharing se está imponiendo en todos los ámbitos sociales.

Nace como la evolución del renting flexible para ofertar a las empresas, generalmente medianas o grandes, un nuevo servicio de movilidad para sus empleados a través de una flota de vehículos para uso compartido. Ahora esos mismos coches se ponen a disposición de los trabajadores que pueden usarlos no solo para desplazamientos profesionales, sino también de carácter personal. ALD Automotiva ha lanzado un carsharing coporativo para uso profesional y personal. Las empresas pueden cobrar a sus empleados por el uso privado del coche. Si las empresas no cobras el uso, deben tributar como salario en especie.

El Ple del TC declara inconstitucional l'impost municipal de plusvàlues quan la quota a pagar és major a l'increment obtingut

La sentència argumenta que quan existeix un increment de la transmissió i la quota que surt a pagar és major a l'increment realment obtingut per al ciutadà, s'estaria tributant per una renda inexistent, virtual o fictícia, produint-se un excés de tributació contrària als principis constitucionals de capacitat econòmica i no confiscatorietat (art. 31.1 CE). El Tribunal limita les situacions susceptibles de ser revisades exclusivament a aquelles persones que no hagin adquirit fermesa en data a la seva publicació. El TC informa que en els pròxims anys es notificarà la sentència i es facilitarà una nota de premsa més extensa.

El numero de hipoteques sobre vivendes inscrites en els registres de la propietat a l'agost.

L'import mig és de 128.501 euros, amb un augment del 5.0 %. El tipus d’interès mig és del 2,55% (un 3,0% inferior al d'agost de 2018) i el termini mig de 24 anys. El 58,2% de les hipoteques sobre habitatges es constitueix de tipus variable i el 41,8% a tipus fixe. El tipus d’interès mig a l'inici és del 2,29% per a les hipoteques sobre habitatges a tipus variable (amb un descens del 5.4%) i del 3,01% per a les de tipus fixe (un 0,1% menor).

La presió fiscal en les llars es va situar al 2017 en el 26,83%.

La actuació del sector públic a través d’impostos i prestacions monetàries redueix la desigualtat de les llars prop d’un terç, d’acord amb l’informe de Fedea sobre l’impacte distributiu del sistema fiscal i de prestacions públiques. Més del 90% d’aquesta redistribució prové de les prestacions, fonamentalment de les pensions, i només un petita part dels impostos, segons l’estudi, es refereix als anys 2016 i 2017. L’efecte redistributiu dels impostos prové de l’IRPF, mentre que els impostos indirectes tenen efectes regresius i l’IVA és el que més contribueix a la generació d’aquesta desigualtat pel seu elevat volum recaudatori.

El TS reconeix el dret a una pròtesis d'última generació com a reparació “íntegra” d'un accident laboral.

El problema deriva d’un Reial Decret de 2012 va derogar l’antiga norma de 1967 que regulava l’assistència sanitària en cas d’accident de treball, on s’entenia que l’atenció a donar era la mateixa que en cas d’accident fora del món laboral. Ara, e Tribunal Suprem entén que aquesta derogació no suprimeix el principi bàsic de “reparació íntegra” de l’accident laboral perquè així ho dicta el Conveni nº 17 de l’Organització Internacional del Treball (ratificat per Espanya des de 1925), a més que es tracta d’un principi implícit en la responsabilitat empresarial en matèria d’accidents laborals. D’aquesta manera, el contingut d’aquesta assistència sanitària queda “subjecte a les possibilitats raonables, però sense les restriccions del catàleg de prestacions sanitàries en contingència comú”.

La justícia reconeix el dret a la pensió de viudetat

La justícia reconeix el dret a la pensió de viudetat permanent a un home, malgrat que no va estar casat més d’un any i no conviure de forma permanent amb la seva dona. La dona va morir de càncer. La Sala de lo Social del tribunal superior de Justícia (TSJ) de Madrid aclareix igualment que el concepte de matrimoni no ha de suposar una convivència diària sota el mateix sostre, en casos com aquest, és suficient amb que “es mantingui una relació estable d’afectivitat”.