El TS avala que les empreses eliminin els dies de desplaçament que donen als treballadors que hagin d'agafar el permís per tenir cura de familiars hospitalitzats o malalts

El TS avala que les empreses eliminin els dies de desplaçament que donen als treballadors que hagin d'agafar el permís per cuidar familiars hospitalitzats o malalts, després de la seva ampliació a cinc dies el 2023. L'empresa del litigi concedia tres dies de permís per cuidar familiars i tres més, en cas de viatge. Tot i això, en adaptar el nou permís de cinc dies, va eliminar els tres dies de trajecte. El sindicat va denunciar que es va tractar d'una decisió unilateral que va perjudicar la plantilla i que va suposar una modificació substancial de les condicions de treball. El Suprem conclou que la modificació que va fer la companyia deriva d'un canvi legal que estava obligada a implementar.

El TS dóna carpetada definitiva a la possibilitat de tombar l'obligació de les empreses d'avançar a Hisenda el pagament de l'IS.

Les companyies han d'abonar a l'abril, octubre i desembre de cada any un pagament mínim del 23% dels seus guanys i, en la declaració definitiva de l'impost de l'exercici següent, el fisc ajusta comptes (a semblança de la Renda) i, si escau, els torna l'ingressat de més. El TC ja va avalar el 20 de novembre passat el tipus mínim del pagament fraccionat de Societats. La sentència del Suprem d'aquest 20 de febrer analitza la norma des d'un altre punt de vista: si el legislador estava facultat per modificar l'IS a través d'una llei de pressupostos. La decisió conclou que la norma de l'IS permet que les lleis de pressupostos introdueixin i modifiquin aspectes per complir les obligacions derivades del TFUE.

L'AEDAF demana canvis normatius per evitar que es penalitzi el relleu de l'empresa familiar a nivell fiscal.

L'associació espanyola d'assessors fiscals ha presentat aquest dimecres un informe que recull una bateria de propostes per millorar la fiscalitat de l'empresa familiar a l'àmbit de la normativa estatal. Els experts persegueixen que les lleis nacionals d'IRPF, ISD i IP s'harmonitzin amb les autonòmiques perquè els beneficis que permeten aquestes normes regionals no es quedin desdibuixats per la rigidesa més gran de les estatals.

La Comissió Europea simplifica cinc directives fiscals en matèria de l'impost sobre societats

La Comissió Europea simplificarà cinc directives fiscals en matèria de l'impost sobre societats per assolir l'objectiu de reduir la càrrega administrativa de les empreses fins a un 25% i de les pimes, en un 35%, al tancament del 2029. Brussel·les ja prepara la nova Directiva Òmnibus de fiscalitat, amb l'objectiu d'armonitzar a les empreses en l'accés a deduccions o exempcions en funció del territori, evitar la duplicitat impositiva i de presentació d'informació, i facilitar la comprensió i l'aplicació de les normes. La Comissió ha tret a consulta fins al 26 de març la proposta per començar a elaborar el text.

Hisenda recrueix la batalla contra les Agrupacions d'Interès Econòmic (AIE) que inflen els crèdits fiscals i les deduccions per als socis que les financen.

El director del Departament d'Inspecció de l'Agència Tributària, Manuel Trillo, va avisar ahir que l'Administració establirà com un dels objectius per al 2026 frenar els abusos fiscals lligats a aquestes estructures, tal com reflectirà el Pla General de Control Tributari per a aquest any que es publicarà els propers dies. Va assegurar que les rendibilitats que obtenen els inversors de les AIEs en forma d'incentius fiscals de vegades han arribat a superar fins al 1.000% de la inversió inicial, tot i que l'habitual és que estiguin al voltant del 150%. Els beneficis tributaris que proporcionen aquestes estructures, assenyala, ha provocat que es generi un negoci propi on hi ha persones que es dediquen a crear AIEs i posar en contacte responsables de projectes d'inversió amb socis que els financin. Com a exemple, va destacar que en els darrers quatre anys s'ha multiplicat per cinc la constitució d'aquestes entitats.

Les empreses no tenen l'obligació d'acceptar la sol·licitud de jubilació parcial anticipada dels treballadors

Les empreses no tenen l'obligació d'acceptar la sol·licitud de jubilació parcial anticipada dels treballadors, encara que els empleats compleixin tots els requisits que exigeix ​​la Seguretat Social. El TS estableix que sempre caldrà que hi hagi un acord entre les parts. Tot i això, la sentència matisa que només en el cas que un conveni col·lectiu imposi a la companyia l'obligació d'acceptar la sol·licitud o signar un nou contracte de relleu, els treballadors podran exigir llavors el seu dret a la jubilació parcial anticipada de forma unilateral. La sentència del Suprem, del 27 de gener passat, analitza fins a nou errors previs similars per unificar doctrina.

La retirada de suport financer per part d'una entitat de crèdit a una empresa en concurs de creditors

La retirada de suport financer per part d'una entitat de crèdit a una empresa en concurs de creditors pot ser motiu d'una indemnització per danys, en cas que aquesta decisió arruïni les opcions de viabilitat. El TS va dictar al desembre una sentència que aplica la doctrina de la pèrdua d'oportunitat i condemna dos bancs a indemnitzar una companyia per aquest motiu. El litigi implica una empresa d?equips gràfics que va ser declarada en concurs voluntari. La companyia comptava amb contractes de cessió de crèdits amb dues entitats financeres, però totes dues van bloquejar les línies de finançament de manera unilateral després de l'entrada en concurs.

Els tribunals han començat a delimitar amb més claredat què és l'assetjament laboral davant l'increment de les denúncies.

L'entrada en funcionament des del juny del 2023 dels canals interns de denúncia a les empreses per informar de forma anònima sobre infraccions dins de les companyies ha incrementat les reclamacions dels treballadors. El TSJM va concloure en una sentència que l'assetjament laboral es caracteritza per l'existència d'una situació de pressió real i efectiva al treballador, mitjançant actes tendenciosos que es reiteren en el temps. Així mateix, el TC també va fallar que han de concórrer tres situacions: intencionalitat en la conducta, menyscabament i vexació. Els experts assenyalen que de vegades les companyies no articulen bé les polítiques de prevenció de l'assetjament i no ofereixen la informació necessària als treballadors. En molts casos, estan perdudes a l'hora d'instruir aquest tipus d'expedients i per això recomana que els externalitzin per garantir l'objectivitat.