La Administración no puede tener en cuenta los ingresos de uno de los miembros de la pareja de hecho para denegarle el subsidio por desempleo al otro.

Así lo establece el TS, que aclara la situación después de los criterios dispares mantenidos por los tribunales hasta diciembre de 2023, cuando se modificó la LGSS para incluir que la pareja de hecho forma parte de la unidad familiar y que sus ingresos debían tenerse en cuenta. En el caso del litigio, el SEPE denegó a una mujer el subsidio por desempleo y le obligó a devolver lo cobrado hasta el momento bajo el argumento de que su pareja de hecho y padre de su hija cobraba casi 2.000 € al mes, lo que dividido entre él y la menor superaba el 75% del SMI. El TS, sin embargo, señala que la ley de entonces era clara y no tenía en cuenta a la pareja de hecho.

Els que es jubilin aquest any estrenaran la nova fórmula que permet als treballadors rebutjar els pitjors mesos de cotització.

L'objectiu és evitar la minva en la quantia de la pensió que produeixen aquests pitjors mesos cotitzats que es tenen en compte per calcular-la. Aquesta mesura, aprovada en la reforma de pensions de març de 2023, estableix que a partir de l'1 de gener de 2026 la Seguretat Social aplicarà dos mètodes alternatius per calcular la base reguladora de la pensió contributiva (quantia sobre la qual s'aplica el percentatge de pensió a què es té dret en funció del nombre d'anys cotitzats). Així, es mantindrà el mètode usat fins ara, calculant aquesta base amb les cotitzacions dels darrers 25 anys cotitzats i, en paral·lel començarà la implantació d'una nova fórmula que consisteix a arribar a eliminar els dos pitjors anys de cotització dels últims 27 anys cotitzats. Com que aquesta implantació del nou mètode serà progressiva, el 2026 els qui es jubilin podran escollir el resultat més beneficiós entre el mètode tradicional o el nou.

La tasca dels jutges és revisar la legalitat de les sancions administratives.

La tasca dels jutges és revisar la legalitat de les sancions administratives, no "corregir-les" o "millorar-les" per evitar la seva anul·lació. En una sentència de gran importància jurídica, el Constitucional determina que permetrà que un tribunal confirmi una multa basant-se en raons que l'Administració va oblidar incloure en el seu expedient genera indefensió i trenca l'equilibri de poders. La decisió impedeix que la Justícia actuï com una "segona administració" sancionadora. El Constitucional ha anul·lat l'expulsió, assenyalant que el jutge no pot substituir l'Administració buscant arguments que aquesta no va utilitzar. Encara que la decisió neix en l'àmbit d'estrangeria, la seva fonamentació jurídica afecta de ple les pràctiques habituals en la litigiositat administrativa, especialment en matèria tributària i de competència.

La litigiositat sobre acomiadaments de persones en incapacitat temporal està al punt àlgid.

Moltes demandes es formulen buscant la nul·litat automàtica quan la decisió extintiva coincideix amb un procés d'IT.Però els tribunals estan delimitant els contorns de la protecció antidiscriminatòria per malaltia. Una sentència del TSJPV recorda que la nul·litat per IT no és automàtica. Es necessita l'existència de la malaltia i uns indicis sòlids que la malaltia va motivar l'acomiadament. L'ensenyament que deixa aquesta sentència és clar: la IT ofereix una protecció reforçada, sí, però no converteix automàticament qualsevol acomiadament en sospitós. Aquesta protecció exigeix ​​sempre una base indiciària real, no meres coincidències temporals.

El TSJ de les Canàries reconeix l'atur una empleada de llar acomiadada abans de la reforma legal.

Ha dictat la primera sentència signada a les Canàries que reconeix el dret d'una empleada de llar a percebre el subsidi de desocupació, tot i que va ser acomiadada abans que entrés en vigor el RD Llei 16/2022 que va reconèixer el dret d'aquest col·lectiu “feminitzat” a cobrar l'atur. Com ja ho havien fet en mesos previs altres tribunals superiors (Galícia, Navarra), el TSJ de Canàries entén que la denegació de la prestació és inaplicable en virtut de la sentència del TJUE del 24 de febrer del 2022 que reconeix drets de protecció social a les treballadores de la llar.

L'OCDE ha publicat una actualització del Model de Conveni Tributari sobre la Renda i sobre el Patrimoni

L'OCDE ha publicat una actualització del Model de Conveni Tributari sobre la Renda i sobre el Patrimoni, que proporciona noves directrius detallades sobre el treball remot transfronterer de curta durada i la tributació de les rendes derivades de l'extracció de recursos naturals. L'Actualització de 2025 del Model aclareix quan la feina remota transfronterera, com la feina des de casa, crea una presència imposable per a les empreses. L'actualització també introdueix una nova disposició alternativa que estableix com s'han de gravar les rendes derivades d'activitats relacionades amb l'extracció de recursos naturals com ara el petroli, el gas i els minerals, una mesura especialment rellevant per a les economies en desenvolupament i altres economies riques en recursos. Les actualitzacions publicades es reflectiran a les edicions revisades, condensada i completa del Model de Conveni Tributari de l'OCDE que es publicaran el 2026.

A l'octubre es van crear 11.665 societats mercantils

A l'octubre es van crear 11.665 societats mercantils, un 9,0% més que el mateix mes del 2024. El capital subscrit per a la seva constitució va registrar un increment anual del 5,3%. D'altra banda, van ampliar capital 2.437 societats. El nombre de societats mercantils dissoltes va baixar un 1,9% en taxa anual. El 81,7% ho van fer voluntàriament. El 19,0% de les societats mercantils creades a l'octubre va correspondre a immobiliàries, financeres i assegurances i el 15,9% al comerç. Pel que fa a les societats dissoltes, el 19,8% pertanyia al comerç i el 15,9% a la construcció. Illes Balears, Canàries i el País Basc van presentar els majors augments anuals en el nombre de societats mercantils creades a l'octubre. Per part seva, Comunitat Foral de Navarra, Extremadura i Aragó van registrar els descensos més acusats.

El TS blinda el dret dels contribuents a presentar proves per defensar-se de les sancions tributàries.

L'alt tribunal fixa que les multes d'Hisenda seran nul·les de ple dret si el fisc ignora les proves presentades per l'afectat i no "justifica ni en motiva el rebuig". La Cort, en una sentència del 24 de novembre, estableix que quan l'AEAT imposa una sanció sense escoltar les proves de descàrrec proposades pel contribuent "vulnera el dret fonamental a utilitzar mitjans de prova pertinents per a la defensa i, en relació amb aquest dret, a la presumpció d'innocència". En cas que Hisenda rebutgi les proves, ho ha de motivar, i acreditar que la seva pràctica no alteraria el resultat final.